10/02/2009
L'Espai canvia d'espai
Com que una mudança com aquesta no és fa cada dia, veureu que ens hem rentat la cara i ens hem posat guapos per a l'ocassió. Tant de bó us agradin el nou aspecte del bloc i els nous continguts amb què procurarem anar enriquint-lo properament. Esperem seguir gaudint de les vostres visites i les vostres intervencions durant, al menys, uns altres dos anys de lectures compartides... I als amics blocaires que ens teniu enllaçats des de les vostres pàgines, us donem les gràcies per la vostra fidelitat al llarg de tot aquest temps i us convidem a actualitzar l'enllaç.
Ens veiem al nou Espai de llibres!
07/02/2009
Identitats
"A. M. Homes es, para los escritores de mi generación, una especie de heroína, y La hija de la amante es el último ejemplo de valentía y genialidad. Es un libro apasionante, demoledor y furiosamente bueno, escrito con una sinceridad de la que pocos seríamos capaces."
Valent, genial i demolidor són tres adjectius que s'han aplicat amb insistència als llibres d'A. M. Homes al menys des de la publicació de la seva primera col·lecció de relats, The Safety of Objects (1990), que incloia, entre d'altres cròniques d'alienaments i disfuncions familiars, una història sobre un noi enamorat de la nina Barbie de la seva germana petita. (El llibre està encara inèdit a Espanya, però el relat en qüestió, un petit clàssic de la narrativa breu actual, el podeu trobar dins la imprescindible antologia d'escriptors nord-americans Generación quemada, editada per Siruela i compilada precisament per Zadie Smith.) La consolidació definitiva com a escriptora polèmica, incòmoda i controvertida li va arribar, però, amb la publicació l'any 1996 de El fin de Alice, una esplèndida novel·la protagonitzada per una noia universitària que se sent atreta pels adolescents i entaula una relació obsessiva amb un pedòfil empresonat. Després van seguir Música para corazones incendiados, els relats de Cosas que debes saber i la novel·la Este libro te salvará la vida, del que ja vam parlar aquí en el seu moment i que, en cert sentit, va suposar una normalització del discurs narratiu d' A. M. Homes, renunciant tant als experimentalismes formals de les seves propostes anteriors com a la seva aparent voluntat de colpir el lector.
Ara es publica a Espanya la que és la primera incursió de Homes dins el gènere autobiogràfic, i el resultat, com gairebé sempre en ella, és una lectura addictiva i transformadora. La història que ens explica La hija de la amante és la de la pròpia A. M. Homes, que va ser donada en adopció tot just néixer i que als trenta anys es va retrobar amb els seus pares naturals. Aquest retrobament va ser de tot menys feliç: una mare malalta i inestable, un pare amb actituts de vell conqueridor, una sòrdida història d'amor, abussos i abandonament i un munt de preguntes sense resposta sobre la pròpia identitat personal i col·lectiva i sobre el sentit de rastrejar el nostre passat familiar en busca de explicacions al nostre present. Les millors pàgines del llibre són precisament aquestes: les que ens posen davant la lluita d'A. M. Homes amb si mateixa en el moment de decidir com afrontar un torrent de noves informacions que, d'alguna manera, semblen forçar-la a variar substancialment la imatge que de si mateixa s'havia anat construint al llarg de tota la seva infància.
Llegir un llibre d'A. M. Homes sempre és una experiència molt recomanable. Si encara no ho heu fet mai, aquesta obra pot ser una bona elecció per començar. Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, les paraules d'elogi que figuren a la contraportada no exageren: La hija de la amante és un llibre apassionant, demolidor i furiosament bó. Paraula de Zadie Smith.
03/02/2009
Les novetats de febrer

30/01/2009
Lleure (cinc opcions)





Temps feliços
Truman Capote, Gruocho Marx i el zoòleg Jim Fowler afilant les seves llengües al llegendari programa de la televisió nord-americana The Dick Cavett Show. Temps feliços, realment.
28/01/2009
Res no mor
El gran Vincent Price, escenificant El Corb d' Edgar Allan Poe amb la mateixa intensitat aterridora que alguns encara recordem d'aquelles velles cintes dirigides per Roger Corman. Avui que hem conegut la mort de John Updike, un altre retratista de la cara fosca del somni americà, sembla un bon dia per tornar la vista enrera i atendre de nou al missatge de Poe: tot torna, res no mor i els records, d'una manera o altra, acabaran sent la nostra perdició.
(El video ha arribat a aquest raconet del ciberespai de la mà del sempre atent senyor Boix.)
23/01/2009
Crec en res
Us recomano de veritat que busqueu aquest llibre i li dediqueu una tarda; és una d'aquestes lectures que no et deixen indiferent.

"Crec en el poder de la imaginació per refer el món, per alliberar la veritat que duem dins, per frenar la nit, per trascendir la mort, per embruixar les autopistes, per congraciar-nos amb els ocells, pero aconseguir les confidències dels bojos."
"Crec en les meves pròpies obsessions, en la bellesa dels accidents de cotxes, en la pau del bosc submergit, en les excitacions de la platja de vacances deserta, en l'elegància dels cementirs de cotxes, en el misteri dels aparcaments de diverses plantes, en la poesia dels hotels abandonats. "

"Vivim en un món governat per ficcions de tota mena: la comercialització en massa, la publicitat, la política convertida en una branca de la publicitat, la traducció instantània de la ciència i la tecnologia en l'imaginari popular, la creixent confusió i confrontació d'identitats en el camp dels bens de consum, l'anul·lació anticipada, per part de la pantalla de televisió, de tota resposta imaginativa lliure o original a l'experiència. Vivim en l'interior d'una novel·la enorme. A l'escriptor en particular cada cop li resulta menys necessari inventar el contingut fictici de la seva novel·la. La ficció ja existeix. La tasca de l'escriptor és inventar la realitat."

"Avancem cap a una època de reixes de seguretat i espais emmurallats. Pel que fa a la vida, la deixen en mans de les càmeres de seguretat. La gent tanca la porta amb clau i es desendolla el sistema nerviós."
"En un cert sentit, la pornografia és la forma de ficció més política, ja que mostra com ens utilitzem i ens explotem els uns als altres de la manera més compulsiva i despietada."
"El futur que m'interessa són els propers cinc minuts."
22/01/2009
Singularitats

21/01/2009
Nens perduts

19/01/2009
Morts personals

16/01/2009
Fums







13/01/2009
Tot i més

El nostre món, ens diu l'escriptor a cadascuna de les pàgines del seu llibre, és infinitament més complex, sorprenent i meravellós del que qualsevol de nosaltres podem arribar tant sols a imaginar. Des dels protons fins a les supernoves, des dels habitants cecs i translúcids de les fosses abissals fins a la inquietant i abundantíssima vida microscòpica que bull als nostres coixins, aquest planeta nostre és ple de tota classe de prodigis que només gràcies a la ciència estem tot just començant a descobrir. Hi ha més misteris en el comportament erràtic de certs cucs de terra que en la millor novel·la policíaca que se us pugui passar pel cap; i Bill Bryson és justament l'home capaç de fer que aquests misteris ens resultin realment interessants.
Una breve historia de casi todo fa un repàs de la història de la ciència des dels segles XVII o XVIII fins els nostres dies, i ho fa centrant-se no només en els coneixements acumulats durant tot aquest temps en els camps de la física, la química, l'astronomia, la geologia o la biologia, sinó també, o sobretot, en com la humanitat ha arribat a assolir aquests coneixements. La pregunta, per a Bill Bryson, no és quants milers de millions d'anys fa que el nostre planeta està donant tombs pel sistema solar: la pregunta és com ho sabem. Com és que sabem quant pesa la Terra? Com hem arribat a descobrir que tot el nostre món, inclosos nosaltres mateixos, està format per unes partícules tan increïblement petites que no som capaços ni tan sols d'imaginar-les? A qui (i com) se li va acudir pensar per primer cop que potser els nostres continents no són tan inamobibles com semblen a primera vista?
Si dins la història de la literatura no escassejen precisament els personatges curiosos i les anècdotes estrafolàries, la proliferació d'uns i altres dins la història de la ciència resulta gairebé inverosímil. Només per això ja valdria la pena llegir aquest llibre. Gairebé cadascun dels paràgrafs que Bryson dedica a les aventures i les peculiaritats dels científics i descobridors del passat i del present conté la llavor d'autèntiques novel·les en miniatura: vides gairebé oblidades, destins molt poc coneguts i decididament peculiars que es llegeixen com autèntiques ficcions sovint humorístiques. Naturalistes que dediquen cinquanta anys de carrera a l'estudi d'una sola espècie de liquen; químics que fan servir el seu propi cos com a camp de proves i acaben morint enveritats; sacerdots amb l'habilitat innata de descobrir explosions de supernoves des del pati de casa seva... A partir del relat de les vides i les aportacions a la ciència d'aquests personatges, Bill Bryson ens fa avançar per la història del coneixement humà com qui desvela la trama de la més fascinant de les novel·les. Ell ens parla d'àtoms, de proteïnes, de quàsars i d'amebes, i ho fa d'una forma tan encisadora que nosaltres no podem deixar pas de llegir.

Si sou dels que, com jo, sentiu una por instintiva davant dels llibres de ciències, no us esteu de donar-li una oportunitat a aquesta Breve historia. M'aposto un parell de cèl·lules i tres electrons a que us convertireu en fans del senyor Bryson per a tota la vida.
09/01/2009
Hermano Cerdo

08/01/2009
Redefinir el talent

31/12/2008
Desaparicions


24/12/2008
Regals

22/12/2008
Literatura en dues dimensions







Algunes mostres de la feina de l'il·lustrador Fernando Vicente. Si us agrada la seva particular visió de l'escriptura, els escriptors i la literatura en general, no us esteu de visitar la seva pàgina web ni de fer-li una ullada al seu llibre Literatura ilustrada, exquisidament editat per Sins Entido i recomenadíssim des de ja per aquest blog.
19/12/2008
Dames del crim

17/12/2008
Ha mort Francisco Casavella
Com en el cas de DFW, ara només ens queda lamentar-nos pels llibres que ja no podrà escriure i continuar gaudint, potser amb una nova perspectiva, de l'obra esplèndida i ja tancada que ens ha deixat.
15/12/2008
Les altres versions de la història

