"Al otro, a Borges, es a quien le ocurren las cosas. Yo camino por Buenos Aires y me demoro, acaso ya mecánicamente, para mirar el arco de un zaguán y la puerta cancel; de Borges tengo noticias por el correo y veo su nombre en una terna de profesores o en un diccionario biográfico. Me gustan los relojes de arena, los mapas, la tipografía del siglo XVII, las etimologías, el sabor del café y la prosa de Stevenson; el otro comparte esas preferencias, pero de un modo vanidoso que las convierte en atributos de un actor. Sería exagerado afirmar que nuestra relación es hostil; yo vivo, yo me dejo vivir para que Borges pueda tramar su literatura y esa literatura me justifica. Nada me cuesta confesar que ha logrado ciertas páginas válidas, pero esas páginas no me pueden salvar, quizá porque lo bueno ya no es de nadie, ni siquiera del otro, sino del lenguaje o la tradición. Por lo demás, yo estoy destinado a perderme, definitivamente, y sólo algún instante de mí podrá sobrevivir en el otro. Poco a poco voy cediéndole todo, aunque me consta su perversa costumbre de falsear y magnificar. Spinoza entendió que todas las cosas quieren perseverar en su ser; la piedra eternamente quiere ser piedra y el tigre un tigre. Yo he de quedar en Borges, no en mí (si es que alguien soy), pero me reconozco menos en sus libros que en muchos otros o que en el laborioso rasgueo de una guitarra. Hace años yo traté de librarme de él y pasé de las mitologías del arrabal a los juegos con el tiempo y con lo infinito, pero esos juegos son de Borges ahora y tendré que idear otras cosas. Así mi vida es una fuga y todo lo pierdo y todo es del olvido, o del otro.
No sé cuál de los dos escribe esta página."
"Borges y yo", de
Jorge Luis Borges: possiblement, la pàgina més citada (i també la més imitada) del mestre argentí. La trobareu dins
El hacedor, a Alianza.

Nota: Si no sou lectors habituals de Jorge Luis Borges i voleu provar sort amb algun dels seus llibres, El hacedor no és la millor opció. Molt millor és que llegiu algun dels seus dos reculls de contes dels anys 40: Ficciones, publicat l'any 1944, i El Aleph, publicat el 1949. Aquest darrer recull està considerat com l'obra mestra de Borges, i inclou clàssics del gènere breu com "Deutsches Requiem", "Los teólogos", "El inmortal" o el propi "El Aleph", una fantasia de fons humorístic que prefigura molt del que la ciència ficció ha estat fent durant el darrer mig segle. Però jo, per començar, us recomanaria que proveu amb Ficciones, i en concret amb dos dels seus relats: "El jardín de senderos que se bifurcan" i "El sur". Totes les virtuts de Borges hi són presents: la perfecta construcció de l'argument, la inquietud metafísica, un molt particular sentit de la trascendència i, per sobre de tot, una escriptura i un ús de la llengua espanyola personalíssims i potser inigualats.
5 comentaris:
HOla espais, jo sóc de les que no llegeixen habitualment a borges, però recordo un conte que ens vam fer llegir a la uni que em va al·lucinar. Era una cosa com ara així "pierre menard autor del quijote"(?) i parlava d'un paio que deia que havia escrit un llibre idèntic al quijote però que segons ell no era el mateix. bé, una paranoia molt bona.
àpali, prenem nota...
El conte aquest que comentes, Berta, forma part també de "Ficciones". Pierre Menard és un escriptor francés de principis del segle XX que es proposa tornar a escriure "El Quijote" paraula per paraula, però partint de la seva pròpia experiència. Quan mor, els seus amics comproven que ha aconseguit escriure uns quants paràgrafs que són idèntics als que va escriure Cervantes; i el que proposa Borges és que aquestes frases, tot i ser literalment les mateixes que les de "El Quijote" original, són diferents pel fet d'haver estat escrites en èpoques i sota condicionants diferents.
El conte és una meravella, i dóna per fer un munt de lectures diferents. I si aquest et va semblar una paranoia, et recomano dos contes més de "Ficciones": "La biblioteca de Babel" i "Tres versiones de Judas". Ja veuràs, ja...
P.D.: no sé si es nota, però Borges és la meva debilitat...
Encertadíssima recomanació. Actualment estic llegint Ficciones, una vertadera obra mestra!
Salutacions
Xenofílic: "Ficciones" ha estat sempre el meu llibre de Borges preferit. I, a més de "El aleph", un altre llibre seu que et recomanaria és "Otras inquisiciones", un meravellós recull de assaigs que tenen molt a veure amb el material dels seus relats.
Borges no existeix; és un invent de Bioy Casares. Ho sento...
Publica un comentari